Com el vent que m'envolta,
sento una flaire passar,
el perfum de la mimosa,
m'acaricia el meu semblant.
D'aquesta mà formosa,
que sempre m'acariciat,
la tardor del meus dies,
pell amb pells sempre estaran .
Del jardí dels meus dies,
jo et podria explicar...
del gessamí el seu olor,
i de la terra el frescor.
De les crivelles, cascades,
les roses, sa emanació,
el color de ses roselles,
de la lluna l'esplendorós.
Que poc a poc fou creixent,
al créixer del nostre amor,
del jardí, les roses blanques,
vermelles són al meu cor
Leave a comment